dissabte, 19 de març del 2011

LA LLUNA

 Això no va amb el tema  però crec que és molt  intreressant i maco, si mireu la lluna plena estareu observant una Lluna que fa 18 anys que no es veu així. El motiu és que està molt aprop de la Terra i és plena i es veu a un tamany molt més gran del que és normal.
A més a més al crepúscul, a la posta del Sol, si mireu a l'Oest, també podreu veure 2 planetes Jupiter i Mercuri, es veuen com dos cossos brillants ( com dues grans estrelles), Jupiter brilla més que Mercuri.


Van començar a veure's així fa uns dies, però Jupiter va baixant i Mercuri pujant i ho farà aproximadament fins al 24 de Març.



Bon cap de setmana!!!!!!

Com es creuen els genotips???

Hi ha 2 possibilitats de fer els problemes, amb línies o amb quadre, la primera forma és la que vaig fer a classe, quan treballem amb un caràcter es pot fer de les 2 maneres però si treballem amb dos caràcters a la vegada millor fer la forma de quadre.

Exemple:
1 caràcter:tipus de pell: pell rugosa o pell llisa
  pell rugosa:A
  pell llisa: a

2 caràcters: tipus de pell i color de pell: pell rugosa i de color groc, pell llisa i de color verd
    pell rugosa: A i pell llisa:a
    color groc: G i color verd::v

Tots els problemes que heu de fer parlen només d'un caràcter, llavors es podrien fer de les dues maneres: En el exemple següent creuarem dos progenitors híbrids o heterozigòtics pera un caràcter:                                   
 
O bé  o podem fer en forma quadre:


En tots dos casos obtenim una descendència F1 de:
  50% o 1/2 de Aa
  25% o 1/4 de AA
  25% o 1/4 de aa

És a dir, 3 genotips diferents però en canvi 2 únics fenotips, 75% de la descendència de l'al·lel dominant ( pell rugosa si agafem l'exemple d'adalt) i 25% de l'al·lel recessiu ( pell llisa)



divendres, 18 de març del 2011

HERÈNCIA INTERMEDIA

Es aquella a la que els al·lels d'un gen tenen la mateixa força per a manifestar-se, i cap domina sobre l'altre, parlem d'al·lels codominants. En aquest cas apareix un nou fenotip que és intermig entre els dos.

Tots dos al·lels s'anomenen amb una lletra diferent i majúscula.

HERÈNCIA DOMINANT

És aquella a la que un dels dos al·lels té més força per manifestar-se que l'altre. Al més fort se li domina al·lel dominant i al més dèbil al·lel recessiu. Quan estan junts dominant i recessiu, el dominant es manifesta mentres que el recessiu queda ocult.

En aquest cas l'al·lel dominant s'assenyala amb una lletra en majúscules, i el recessiu amb la mateixa lletra en minúscules.

Exemple, gen normal domina sobre gen FQ


HERÈNCIA


 Així funciona l'herència dels cromosomes de progenitors a descendència. En aquest cas si l'individu només tingués els cromosomes que es veuen dibuixats seria 2n  i  tindria 4 cromosomes en total, 2 parelles. Llavors, a l'hora de formar les cèl·lules reproductores, en el nostre cas espermatozous i òvuls, primer la cèl·lula duplica els seus cromosomes i després es divideix dues vegades seguides, donant una única cèl·lula a 4 cèl·lules reproductores n. Quan aquestes cèl·lules n s'ajunten donan lloc a individus 2n.



CROMOSOMES

El mapa cromosòmic o cariotip d'un individu, sigui fong, planta, bacteri, humà...difereix entre els diferents organismes. L'espècie humana conté la informació pels caràcters en 23 parelles de cromosomes ( ja que es tracta d'individus 2n, és a dir, individus que tenen dos jocs de cromosomes), en total, llavors l'espècie humana conté 46 cromosomes, 22 parelles són cromosomes homòlegs o autosomes i 1 parella són els cromosomes sexuals o heterocromosomes.
El següent cariotip correspon a una dona, si us fixeu en el seus cromosomes sexuals son XX.


Si us fixeu en el cariotip següent presenta un cromosoma més, el nº13:

 
Les persones que presenten aquest cariotip pateixen el síndrome de Patau, moren al poc de néixer, la majoria als 3 mesos i com a molt arriben a l'any, presenten anomalies cardíaques, nervioses, musculars, abdominals...


MÉS COSETES DELS CONCEPTES DE LA GENÈTICA

L'ADN conté tota la informació de l'organisme i estroba al nucli cel·lular, quan la cèl·lula es prepara per dividir-se  l'ADN es condensa formant els CROMOSOMES. El fragment d'ADN que porta la informació pera un caràcter és el GEN.


CONCEPTOS DE GENÉTICA

CARÁCTER: Consiste en cada uno de los rasgos distintivos de aspecto (color y tamaño del pelo, forma y color de los ojos, talla, peso, etc.), de comportamiento (agresividad, inteligencia, pautas sexuales, etc.), de fisiología (presencia de ciertas enzimas y hormonas, etc.), que son los mismos para todos los individuos de una especie. Cada carácter se desarrolla según la información específica para él. Esta información se encuentra en el ADN nuclear. 

GEN: Es cada fragmento de ADN con información completa para un carácter determinado. En una cadena de ADN suele haber información para más de un carácter; por lo que un cromosoma es un conjunto de genes. 

FENOTIPO: Es cada uno de los aspectos o manifestaciones concretas de un carácter. Dicho de otra manera, es aquello que podemos ver o detectar con nuestros sentidos en un individuo determinado. Se debe a la información concreta (alelos) que posee un ser vivo. Información que viene modificada por la acción de otros alelos y, sobre todo, por la acción del ambiente en que vive ese individuo:  

FENOTIPO = GENOTIPO + AMBIENTE

GENOTIPO: Es el conjunto de alelos de un individuo para uno o varios caracteres. El genotipo es más amplio que el fenotipo, ya que no se manifiestan todos los alelos que poseemos, muchos quedan ocultos, escondidos. En este sentido se puede dar el caso de fenotipos que presentan nuestros abuelos, que nuestros padres no los tienen y, luego, nosotros volvemos a manifestarlos. Este hecho representaría la existencia de unos alelos que han quedado ocultos en nuestros padres.

 
ALELO: Se define como cada forma diferente que puede tener un gen. De la misma manera que un carácter presenta varias manifestaciones, un gen puede tener también varias formas, ya que cada fenotipo se tiene que corresponder con una forma distinta del gen. 
 
HOMOCIGOTO, o raza pura en terminología mendeliana: Es un individuo cuyos dos alelos de un par son iguales. 
 
HETEROCIGOTO, o híbridos: Son individuos cuyos dos alelos de un par son diferentes.

Guisantes y Mendel1



Aquí teniu el primer de 3 vídeos que trobareu al youtube, parla de la història de Mendel i les seves lleis, està bé.

MENDEL.PARE DE LA GENÈTICA

 Gregor Johann Mendel (1822-1884), monje que vivió en el imperio austriaco, llevó a cabo unos experimentos que constituyen el fundamento de la actual teoría de la herencia. En su monasterio de Brno (República Checa), cultivó y estudió entre 1856 y 1863, al menos 28.000 plantas, analizando con detalle diversos caracteres, tanto de las semillas, como de las plantas. Sus exhaustivos experimentos dieron como resultado el enunciado de unos principios que, más tarde, serían conocidos como Leyes de la Herencia. Sus observaciones le permitieron acuñar dos términos que siguen empleándose en la genética de nuestros días: DOMINANTE y RECESIVO.
Mendel realizó una serie de experimentos sencillos consistentes en cruzar entre sí diferentes variedades de plantas y estudiar la descendencia que obtenía. Entre sus experimentos, los más conocidos son los realizados con plantas de guisante, de los que existe una variedad de semilla verde y otra de semilla amarilla. Para empezar Mendel obtuvo lo que él llamó "razas puras" amarillas y verdes, que eran aquellas que, al cruzarlas entre sí, sólo daban plantas iguales que los padres.
El segundo paso consistía en cruzar una raza pura de semillas verdes con otra de semillas amarillas, obteniendo en la 1ª generación filial (F1) el 100% de plantas de semillas verdes. De aquí dedujo una generalización: la "ley de la uniformidad de la primera generación filial": 
1ª Ley de Mendel
      Al cruzar entre sí dos razas puras se obtiene una generación filial que es idéntica entre sí
      e idéntica a uno de los padres.

A continuación cogió plantas de esta F1 y las cruzó entre sí, es decir cruzó híbridos, lo que nosotros hoy llamamos HETEROCIGOTOS, volviendo a obtener de nuevo los fenotipos de la generación parental, aunque en diferentes proporciones. Mendel dedujo una segunda generalización: la "Ley de la independencia de los factores herediarios": 
2ª Ley de Mendel
      Al cruzar entre sí dos híbridos o heterocigotos, los factores hereditarios (alelos) de cada
      individuo se separan, ya que son independientes, y se combinan entre sí de todas las
      formas posibles.
Mendel pensaba que, al cruzarse los padres, había algo que pasaba a los descendientes para que tuvieran las semillas de cierto color y a eso lo llamaba "factores hereditarios". Suponía además que los factores hereditarios debían ser dos, ya que uno venía de la planta padre y otro de la planta madre. Hoy en día, nosotros llamamos ALELOS a los factores hereditarios.

Dos caracteres
Mendel obtuvo siempre estos resultados al repetir estos cruces con caracteres diferentes. El siguiente paso consistió en ver lo que sucedía cuando estudiaba al mismo tiempo más de un carácter distinto, como por ejemplo el color de la semilla (verde y amarillo) y la forma de su piel (lisa y rugosa). Repitiendo entonces los mismos cruces obtenía los siguientes resultados en la F2:
Aquí sucedían dos cosas nuevas que no se daban cuando se estudiaba un sólo carácter. Por un lado, la aparición de plantas nuevas que antes no existían, como las de semilla verde-rugosa y amarilla-lisa, y por otro lado las proporciones tan peculiares que obtenía. Mendel dedujo que la única explicación para ello era que, al igual que los factores hereditarios o alelos son independientes, los fenotipos de los caracteres (la manifestación de los alelos) también lo son. Por esta razón se podían combinar de todas las formas posibles, apareciendo combinaciones que antes no existían, lo cual tiene gran importancia desde el punto de vista de la evolución.
Expuso la conclusión en su "Ley de la independencia (segregación) de los caracteres hereditarios": 

3ª Ley de Mendel
      Al cruzar entre sí dos dihíbridos los caracteres hereditarios se separan, puesto que son
       independientes, y se combinan entre sí de todas las formas posibles.


GENÈTICA

GENÈTICA: Ciència de l'herència i la variació dels éssers vius.

divendres, 11 de març del 2011

RESPOSTA CEBURRO

Per saber si el ceburro és una nova espècie i doncs és fèrtil heu de saber si la cebra i el burro són de la mateixa espècie, busqueu els noms científics de l'espècie i ho sabreu!!!!

SORT!

L’HOME

És la primera forma de vida capaç de modificar el procés evolutiu, sense tenir en compte les complexes cadenes alimentàries que mantenen les espècies ni el ric magatzem d’informació genètica que representen aquestes espècies. Taxa d’extinció, una espècie per dia.


ESPÈCIE I ESPECIACIÓ

La especiació, aparició de dues o més espècies a partir d’un ancestre comú.
  
Una espècie és un conjunt d’individus amb característiques semblants capaços d’entrecreuar-se entre sí i produir descendència fèrtil.

Gos i llop sí son de la mateixa espècie i podran donar així descendència fèrtil:
Canis lupus
Canis lupus subs. familiaris

Euga i ase, neix mul, aquest últim estèril, no espècie.
Equus ferus i Equus africanus, Equus africanus x ferus.

Mira el vídeo que ve a continuació,el Ceburro què diries???

ceburro ( cruce de cebra y burro)

REGNES DELS ÉSSERS VIUS

Tots els éssers vius es classifiquen en 5 regnes:

Classificació dels éssers vius


Tots els éssers vius els podem classificar en diferents grups o tàxons. De més específic a més general.

Si haguessim de classificar a l'home per grups o tàxons, seria així:  


Sempre l'espècie està format per dues paraules, la primera si us fixeu sempre és el gènere al que correspon l'espècie. Per exemple el ximpanzè comú és Pan trogodytes i el linx Lynx pardinus,espècies diferents i gèneres diferents, el primer es gènere Pan i el segon Lynx, o el pi blanc Pinus halepensis. Recordeu també espècie i gènere en cursiva

Japan's 8.9 magnitude quake triggers tsunami on 11th March,2011 - video

Japan's 8.9 magnitude quake triggers tsunami on 11th March,2011 - video

Avui mateix, espectaculars i molt fortes les imatges. La força de l'energia interna del planeta.

dijous, 10 de març del 2011

L'especiació a ulls de Darwin


Vídeo que parla del paper de la Selecció Natural en la formació de les diferents espècies d'èssers vius que trobem al planeta.

Evidències de l’evolució

( pàgina 49 i 50 molt bé explicades)

- evidències anatòmiques ( òrgans homòlegs i vestigials)
- evidències embrionàries
- evidencies paleontològiques ( fòssils transicionals)
- evidències de la biologia molecular
- evidències biogeogràfiques

dimecres, 9 de març del 2011

Aquets enllaç us portarà a una pàgina que explica molt bé tot el que s'ha vist fins aquí d'aquest tema dels éssers vius.

NEODARWINISME O TEORIA SINTÈTICA DE L'EVOLUCIÓ


L’arbre de la vida, cada branca una espècie i a mida que anem baixant els seus progenitors, d'on prové, nosaltres som una branca d’aquest arbre. Fins arribar a un avantpassat comú que Darwin deia que es trobaria sota terra en forma de fòssil, i si els peixos van donar lloc als animals terrestres, hauríem de trobar un fòssil d’un animal que tingués característiques de peix i d’animal terrestre, una transició.

Amb els avenços de la ciència i la tecnologia es va poder provar i descartar diferents aspectes de l’evolució, sobretot científics del s.XX amb la genètica:

- L’herència dels caràcters adquirits de Lamarck, va ser rebutjada per la genètica.
- Les petites variacions de les que parlava Darwin: eren mutacions. La genètica explica el mecanisme biològic que dóna pas a aquestes característiques. (pag 51)

La recombinació de gens durant la meiosi (divisió de les cèl·lules per donar gàmetes, és a dir, cèl·lules reproductores, com són en el nostre cas, òvuls i espermatozous)ja és una font de variabilitat, llavors es poden formar genotips molt diferents. A aquesta l’afegim les mutacions, també a l’atzar.

Amb aquests avenços es modifica la teoria de Darwin i passa a dir-se Neodarwinisme o teoria sintètica de l’evolució

TEORIES DE LAMARCK I DARWIN

Molt bé desenvolupades al dossier, amb la teoria del dossier i de classe i després amb els vídeos per entendre millor tot, un 10 a l'examen.