LA LLUNA

 Això no va amb el tema  però crec que és molt  intreressant i maco, si mireu la lluna plena estareu observant una Lluna que fa 18 anys que no es veu així. El motiu és que està molt aprop de la Terra i és plena i es veu a un tamany molt més gran del que és normal.

A més a més al crepúscul, a la posta del Sol, si mireu a l'Oest, també podreu veure 2 planetes Jupiter i Mercuri, es veuen com dos cossos brillants ( com dues grans estrelles), Jupiter brilla més que Mercuri.

Van començar a veure's així fa uns dies, però Jupiter va baixant i Mercuri pujant i ho farà aproximadament fins al 24 de Març.

Bon cap de setmana!!!!!!

Com es creuen els genotips???

Hi ha 2 possibilitats de fer els problemes, amb línies o amb quadre, la primera forma és la que vaig fer a classe, quan treballem amb un caràcter es pot fer de les 2 maneres però si treballem amb dos caràcters a la vegada millor fer la forma de quadre.

Exemple:

1 caràcter:tipus de pell: pell rugosa o pell llisa

  pell rugosa:A

  pell llisa: a

2 caràcters: tipus de pell i color de pell: pell rugosa i de color groc, pell llisa i de color verd

    pell rugosa: A i pell llisa:a

    color groc: G i color verd::v

Tots els problemes que heu de fer parlen només d'un caràcter, llavors es podrien fer de les dues maneres: En el exemple següent creuarem dos progenitors híbrids o heterozigòtics pera un caràcter:                                   

 

O bé  o podem fer en forma quadre:

En tots dos casos obtenim una descendència F1 de:

  50% o 1/2 de Aa

  25% o 1/4 de AA

  25% o 1/4 de aa

És a dir, 3 genotips diferents però en canvi 2 únics fenotips, 75% de la descendència de l'al·lel dominant ( pell rugosa si agafem l'exemple d'adalt) i 25% de l'al·lel recessiu ( pell llisa)

HERÈNCIA INTERMEDIA

Es aquella a la que els al·lels d'un gen tenen la mateixa força per a manifestar-se, i cap domina sobre l'altre, parlem d'al·lels codominants. En aquest cas apareix un nou fenotip que és intermig entre els dos.

Tots dos al·lels s'anomenen amb una lletra diferent i majúscula.

HERÈNCIA DOMINANT

És aquella a la que un dels dos al·lels té més força per manifestar-se que l'altre. Al més fort se li domina al·lel dominant i al més dèbil al·lel recessiu. Quan estan junts dominant i recessiu, el dominant es manifesta mentres que el recessiu queda ocult.

En aquest cas l'al·lel dominant s'assenyala amb una lletra en majúscules, i el recessiu amb la mateixa lletra en minúscules.

Exemple, gen normal domina sobre gen FQ

HERÈNCIA

 Així funciona l'herència dels cromosomes de progenitors a descendència. En aquest cas si l'individu només tingués els cromosomes que es veuen dibuixats seria 2n  i  tindria 4 cromosomes en total, 2 parelles. Llavors, a l'hora de formar les cèl·lules reproductores, en el nostre cas espermatozous i òvuls, primer la cèl·lula duplica els seus cromosomes i després es divideix dues vegades seguides, donant una única cèl·lula a 4 cèl·lules reproductores n. Quan aquestes cèl·lules n s'ajunten donan lloc a individus 2n.

CROMOSOMES

El mapa cromosòmic o cariotip d'un individu, sigui fong, planta, bacteri, humà...difereix entre els diferents organismes. L'espècie humana conté la informació pels caràcters en 23 parelles de cromosomes ( ja que es tracta d'individus 2n, és a dir, individus que tenen dos jocs de cromosomes), en total, llavors l'espècie humana conté 46 cromosomes, 22 parelles són cromosomes homòlegs o autosomes i 1 parella són els cromosomes sexuals o heterocromosomes.

El següent cariotip correspon a una dona, si us fixeu en el seus cromosomes sexuals son XX.

Si us fixeu en el cariotip següent presenta un cromosoma més, el nº13:

 

Les persones que presenten aquest cariotip pateixen el síndrome de Patau, moren al poc de néixer, la majoria als 3 mesos i com a molt arriben a l'any, presenten anomalies cardíaques, nervioses, musculars, abdominals...

MÉS COSETES DELS CONCEPTES DE LA GENÈTICA

L'ADN conté tota la informació de l'organisme i estroba al nucli cel·lular, quan la cèl·lula es prepara per dividir-se  l'ADN es condensa formant els CROMOSOMES. El fragment d'ADN que porta la informació pera un caràcter és el GEN.

CONCEPTOS DE GENÉTICA

CARÁCTER: Consiste en cada uno de los rasgos distintivos de aspecto (color y tamaño del pelo, forma y color de los ojos, talla, peso, etc.), de comportamiento (agresividad, inteligencia, pautas sexuales, etc.), de fisiología (presencia de ciertas enzimas y hormonas, etc.), que son los mismos para todos los individuos de una especie. Cada carácter se desarrolla según la información específica para él. Esta información se encuentra en el ADN nuclear. 

GEN: Es cada fragmento de ADN con información completa para un carácter determinado. En una cadena de ADN suele haber información para más de un carácter; por lo que un cromosoma es un conjunto de genes. 

FENOTIPO: Es cada uno de los aspectos o manifestaciones concretas de un carácter. Dicho de otra manera, es aquello que podemos ver o detectar con nuestros sentidos en un individuo determinado. Se debe a la información concreta (alelos) que posee un ser vivo. Información que viene modificada por la acción de otros alelos y, sobre todo, por la acción del ambiente en que vive ese individuo:  

FENOTIPO = GENOTIPO + AMBIENTE

GENOTIPO: Es el conjunto de alelos de un individuo para uno o varios caracteres. El genotipo es más amplio que el fenotipo, ya que no se manifiestan todos los alelos que poseemos, muchos quedan ocultos, escondidos. En este sentido se puede dar el caso de fenotipos que presentan nuestros abuelos, que nuestros padres no los tienen y, luego, nosotros volvemos a manifestarlos. Este hecho representaría la existencia de unos alelos que han quedado ocultos en nuestros padres.

 
ALELO: Se define como cada forma diferente que puede tener un gen. De la misma manera que un carácter presenta varias manifestaciones, un gen puede tener también varias formas, ya que cada fenotipo se tiene que corresponder con una forma distinta del gen. 
 

HOMOCIGOTO, o raza pura en terminología mendeliana: Es un individuo cuyos dos alelos de un par son iguales. 

 

HETEROCIGOTO, o híbridos: Son individuos cuyos dos alelos de un par son diferentes.

Guisantes y Mendel1

Aquí teniu el primer de 3 vídeos que trobareu al youtube, parla de la història de Mendel i les seves lleis, està bé.

MENDEL.PARE DE LA GENÈTICA

 Gregor Johann Mendel (1822-1884), monje que vivió en el imperio austriaco, llevó a cabo unos experimentos que constituyen el fundamento de la actual teoría de la herencia. En su monasterio de Brno (República Checa), cultivó y estudió entre 1856 y 1863, al menos 28.000 plantas, analizando con detalle diversos caracteres, tanto de las semillas, como de las plantas. Sus exhaustivos experimentos dieron como resultado el enunciado de unos principios que, más tarde, serían conocidos como Leyes de la Herencia. Sus observaciones le permitieron acuñar dos términos que siguen empleándose en la genética de nuestros días: DOMINANTE y RECESIVO.

Mendel realizó una serie de experimentos sencillos consistentes en cruzar entre sí diferentes variedades de plantas y estudiar la descendencia que obtenía. Entre sus experimentos, los más conocidos son los realizados con plantas de guisante, de los que existe una variedad de semilla verde y otra de semilla amarilla. Para empezar Mendel obtuvo lo que él llamó "razas puras" amarillas y verdes, que eran aquellas que, al cruzarlas entre sí, sólo daban plantas iguales que los padres.

El segundo paso consistía en cruzar una raza pura de semillas verdes con otra de semillas amarillas, obteniendo en la 1ª generación filial (F1) el 100% de plantas de semillas verdes. De aquí dedujo una generalización: la "ley de la uniformidad de la primera generación filial": 

1ª Ley de Mendel       Al cruzar entre sí dos razas puras se obtiene una generación filial que es idéntica entre sí
      e idéntica a uno de los padres.

A continuación cogió plantas de esta F1 y las cruzó entre sí, es decir cruzó híbridos, lo que nosotros hoy llamamos HETEROCIGOTOS, volviendo a obtener de nuevo los fenotipos de la generación parental, aunque en diferentes proporciones. Mendel dedujo una segunda generalización: la "Ley de la independencia de los factores herediarios": 2ª Ley de Mendel       Al cruzar entre sí dos híbridos o heterocigotos, los factores hereditarios (alelos) de cada
      individuo se separan, ya que son independientes, y se combinan entre sí de todas las
      formas posibles.

Mendel pensaba que, al cruzarse los padres, había algo que pasaba a los descendientes para que tuvieran las semillas de cierto color y a eso lo llamaba "factores hereditarios". Suponía además que los factores hereditarios debían ser dos, ya que uno venía de la planta padre y otro de la planta madre. Hoy en día, nosotros llamamos ALELOS a los factores hereditarios.

Dos caracteres

Mendel obtuvo siempre estos resultados al repetir estos cruces con caracteres diferentes. El siguiente paso consistió en ver lo que sucedía cuando estudiaba al mismo tiempo más de un carácter distinto, como por ejemplo el color de la semilla (verde y amarillo) y la forma de su piel (lisa y rugosa). Repitiendo entonces los mismos cruces obtenía los siguientes resultados en la F2:

Aquí sucedían dos cosas nuevas que no se daban cuando se estudiaba un sólo carácter. Por un lado, la aparición de plantas nuevas que antes no existían, como las de semilla verde-rugosa y amarilla-lisa, y por otro lado las proporciones tan peculiares que obtenía. Mendel dedujo que la única explicación para ello era que, al igual que los factores hereditarios o alelos son independientes, los fenotipos de los caracteres (la manifestación de los alelos) también lo son. Por esta razón se podían combinar de todas las formas posibles, apareciendo combinaciones que antes no existían, lo cual tiene gran importancia desde el punto de vista de la evolución.

Expuso la conclusión en su "Ley de la independencia (segregación) de los caracteres hereditarios": 

3ª Ley de Mendel       Al cruzar entre sí dos dihíbridos los caracteres hereditarios se separan, puesto que son
       independientes, y se combinan entre sí de todas las formas posibles.

GENÈTICA

GENÈTICA: Ciència de l'herència i la variació dels éssers vius.

RESPOSTA CEBURRO

Per saber si el ceburro és una nova espècie i doncs és fèrtil heu de saber si la cebra i el burro són de la mateixa espècie, busqueu els noms científics de l'espècie i ho sabreu!!!!

SORT!

L’HOME

És la primera forma de vida capaç de modificar el procés evolutiu, sense tenir en compte les complexes cadenes alimentàries que mantenen les espècies ni el ric magatzem d’informació genètica que representen aquestes espècies. Taxa d’extinció, una espècie per dia.

ESPÈCIE I ESPECIACIÓ

La especiació, aparició de dues o més espècies a partir d’un ancestre comú.

  

Una espècie és un conjunt d’individus amb característiques semblants capaços d’entrecreuar-se entre sí i produir descendència fèrtil.

Gos i llop sí son de la mateixa espècie i podran donar així descendència fèrtil:

Canis lupus

Canis lupus subs. familiaris

Euga i ase, neix mul, aquest últim estèril, no espècie.

Equus ferus i Equus africanus, Equus africanus x ferus.

Mira el vídeo que ve a continuació,el Ceburro què diries???

ceburro ( cruce de cebra y burro)

REGNES DELS ÉSSERS VIUS

Tots els éssers vius es classifiquen en 5 regnes:

Classificació dels éssers vius

Tots els éssers vius els podem classificar en diferents grups o tàxons. De més específic a més general.

Si haguessim de classificar a l'home per grups o tàxons, seria així:  

Sempre l'espècie està format per dues paraules, la primera si us fixeu sempre és el gènere al que correspon l'espècie. Per exemple el ximpanzè comú és Pan trogodytes i el linx Lynx pardinus,espècies diferents i gèneres diferents, el primer es gènere Pan i el segon Lynx, o el pi blanc Pinus halepensis. Recordeu també espècie i gènere en cursiva

Japan's 8.9 magnitude quake triggers tsunami on 11th March,2011 - video

Japan's 8.9 magnitude quake triggers tsunami on 11th March,2011 - video

Avui mateix, espectaculars i molt fortes les imatges. La força de l'energia interna del planeta.

L'especiació a ulls de Darwin

Vídeo que parla del paper de la Selecció Natural en la formació de les diferents espècies d'èssers vius que trobem al planeta.

Evidències de l’evolució

( pàgina 49 i 50 molt bé explicades)

- evidències anatòmiques ( òrgans homòlegs i vestigials)

- evidències embrionàries

- evidencies paleontològiques ( fòssils transicionals)

- evidències de la biologia molecular

- evidències biogeogràfiques

Aquets enllaç us portarà a una pàgina que explica molt bé tot el que s'ha vist fins aquí d'aquest tema dels éssers vius.

http://www.xtec.es/~lvallmaj/palau/vida.htm

NEODARWINISME O TEORIA SINTÈTICA DE L'EVOLUCIÓ

L’arbre de la vida, cada branca una espècie i a mida que anem baixant els seus progenitors, d'on prové, nosaltres som una branca d’aquest arbre. Fins arribar a un avantpassat comú que Darwin deia que es trobaria sota terra en forma de fòssil, i si els peixos van donar lloc als animals terrestres, hauríem de trobar un fòssil d’un animal que tingués característiques de peix i d’animal terrestre, una transició.

Amb els avenços de la ciència i la tecnologia es va poder provar i descartar diferents aspectes de l’evolució, sobretot científics del s.XX amb la genètica:

- L’herència dels caràcters adquirits de Lamarck, va ser rebutjada per la genètica.

- Les petites variacions de les que parlava Darwin: eren mutacions. La genètica explica el mecanisme biològic que dóna pas a aquestes característiques. (pag 51)

La recombinació de gens durant la meiosi (divisió de les cèl·lules per donar gàmetes, és a dir, cèl·lules reproductores, com són en el nostre cas, òvuls i espermatozous)ja és una font de variabilitat, llavors es poden formar genotips molt diferents. A aquesta l’afegim les mutacions, també a l’atzar.

Amb aquests avenços es modifica la teoria de Darwin i passa a dir-se Neodarwinisme o teoria sintètica de l’evolució

TEORIES DE LAMARCK I DARWIN

Molt bé desenvolupades al dossier, amb la teoria del dossier i de classe i després amb els vídeos per entendre millor tot, un 10 a l'examen.

Darwin, un viaje al fin del mundo [extracto]

Aquesta és la primera part d'una petita pel·lícula animada que trobareu sencera al youtube ( son 3 trossets en total), us recomano veure-la abans d'anar a classe dimarts, és entretinguda i interessant.

COM S’ORIGINEN ELS DIFERENTS ÉSSERS VIUS?LA DIVERSITAT

TEORIES FIXISTES vs TEORIES EVOLUCIONISTES

TEORIES FIXISTES

El fixisme és una teoria segons la qual tot allò que existeix, incloent els éssers vius, no ha variat amb el pas del temps i s'observa, el dia d'avui, en la mateixa forma que ha presentat en el passat i que continuarà mostrant en el futur. Així, el fixisme descriu la natura com una realitat definitiva i acabada en la qual els éssers vius constitueixen formes inalterables

Fixistes creacionistes

Existeix un sol procés de creació, segons la qual l'univers va ésser creat per Deu, tal i com és en l'actualitat.

Uilitzant el llibre del Gènesi com a principal font d'informació. Segons Ussher, la Terra va ser creada l'any 4.004 aC. , el 25 d'octubre a les nou del matí.

Fixistes catastrofistes

Al llarg de la història es donen diversos processos de creació i extinció d’organismes.

El zoòleg i naturalista Georges Cuvier (1769-1832), impulsor de l'anatomia comparada i de la paleontologia, va ser un altre dels científics il·lustres que es van posicionar a favor del fixisme. Cuvier va ser el pare de la teoria fixista coneguda com catastrofisme, formulada per explicar la diversitat dels organismes i de les troballes fòssils que contradeien el fixisme.

Segons Cuvier la Terra havia estat poblada per col·leccions independents d'organismes vius, producte de diversos actes creadors els quals alternaven amb períodes de grans catàstrofes, com el diluvi universal de la Bíblia, durant els quals la major part de les espècies existents desapareixien.

TEORIES EVOLUCIONISTES

Al s.XVIII ( finals) van començar a aparèixer treballs que plantejaven la idea de que els organismos havien sofert una mena de canvi, com a Lamarck.

TEORIA DE LAMARCK  O TEORIA DELS CARÀCTERS ADQUIRITS ( TEORIA DEL ÚS I  DESÚS) 1800

Els éssers vius tenen una tendència natural cap a la perfecció amb la conseqüència de la transformació de les espècies.

TEORIA DE DARWIN O DE LA SELECCIÓ NATURAL. 1859( pàgina 47)

En la lluita per la supervivència alguns individus tenen més èxits que d’altres, aquells que presentin variacions favorables, es reproduiran i deixaran més descendents que els altres.

TEORIA OPARIN I EXPERIMENT MILLER

OPARIN I MIILER

MILLER

D'ON PROVÉ EL PRIMER ÉSSER VIU?

I hi ha varies teories que expliquen aquesta aparició:

- TEORIA D’OPARIN.( 1922)

Biòleg Oparin, teoria més acceptada, ell va elaborar una hipòtesi de l’origen.

La vida es va originar a la Terra primitiva a partir de molècules que es van formar gràcies a les condicions que aquesta tenia, és a dir, a partir dels gasos de l’atmosfera primitiva i per l’acció de descàrregues elèctriques produïdes per les tempestes i de la llum ultraviolada del Sol. Aquestes molècules s’acumulen  als oceans formant la sopa primitiva, i dins d’aquesta algunes molècules es van poder reproduir ( fer còpies) utilitzants altres molècules de la sopa i també es van unir amb altres biomolècules ,tancant-se en unes gotes d’aigua formant els coacervats, i aquests van donar lloc a les primeres cèl·lules. 

El primer en aconseguir comprovar la hipòtesi va ser Stanley Miller (1953) a través d’un experiment on recollia precursors de biomolècules, però d’altres com Joan Oró, científic català també va obtenir grans resultats.

D'ON VENEN ELS ÉSSERS VIUS?

TEORIA DE LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA

Els éssers vius naixen espontàniament de la matèria orgànica en descomposició. Fins i tot es deia que provenien de matèria inert.

Basat en observacions quotidianes.

TEORIA GERMINAL

La teoria diu que tot ésser viu prové d'un altre ésser viu.

Redi (mitjans s.XVII):  Va demostrar que les larves de la mosca que apareixien a la carn en descomposició no provenien de la carn sinó de les mosques. I posteriorment va veure que de les larves sortien les mosques.

Pasteur ( segle XIX): va comprovar que els microorganismes presents a l’aire són els que descomponen els medis de cultiu i va concloure dient que tot ésser viu, independentment de l al seva grandària, prové d’un altre ésser viu. Pero...com van aparèixer els primers éssers vius???????

(Tant l’un com l’altre es qüestionaven la generació espontània i mitjançant experiments van demostrar que no era certa)

A partir de les dades fòssils, es pot determinar que la vida va aparèixer a la Terra fa aproximadament 3800 MA.180 MA, van aparèixer els mamífers, fa uns 65 MA els primats, fa uns 7 MA el nostre últim ancestre comú amb els primats i fa uns 4,5 els homínids.Però l'origen de la vida és una incognita que sempre ha tingut l'ésser humà. Des de la Grècia clàssica els naturalistes s'han preguntat com va aparèixer vida a la Terra. Des de la generació espontània, defensada per Aristòtil (350a.c) que va ser considerada fins principis del s.XIX convivint amb la idea de creació divina.

EXAMEN

Hola nois i noies us recordo que si teniu algun dubte demà de 5 a 6 de la tarda estaré per la sala de professors.

Que vagi molt bé i fins demà!!!!

VOLCANS

Una presentació powerpoint de volcans recordeu jo preguntaré el que vam fer a classe!!!! això és més completet

Volcans presentacio

View more presentations from nereaherreros.

Límits de placa

Hola a tots i totes, us passo una adreça que us farà entendre millor el tema de límits, a més a més, si mireu per la resta de temes ( aneu a UNIDADES), els 4 primers parlen de tot el que hem fet a classe i són molt entenedors!!!!


http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/4ESO/MedioNatural1I/contenido3.htm

TEORIES

Presentació de les teories de Deriva Continental i Tectònica de Plaques, amb les importants e imprescindibles aportacions de H.Hess amb l'expansió oceànica ( el power es diu Deriva però conté totes les teories)

Deriva continental

View more presentations from nereaherreros.

EXCURSIÓ A LA GARROTXA

Noies i noies, us recomano aquesta excursió, tenim aquí al costat el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques. L'orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d' excepcional valor paisatgístic.

Islàndia i Turquia potser queden una miqueta més lluny...

DATACIÓ ABSOLUTA

DENDROCRONOLOGIA

Datació a través de les anelles dels troncs de les plantes llenyoses.

TERMOLUMINISCÈNCIA

Serveix per datar objectes de ceràmica a partir de la llum i la calor.

RADIOMETRIA

Es basen en elements inestables que alliberen energia. Com ara el mètode del Carboni14. S'utilitza per datar materials orgànics i es basa en el concentració d'aquest.

La quantitat de carboni14 que hi ha a l'atmosfera està en equilibri amb la que conté l'organisme.

DATACIÓ RELATIVA

Dos mètodes de datació relativa:

SUPERPOSICIÓ D'ESTRATS
Les roques sedimentaries es dipositen formant capes horitzontals, estrats, de manera que el primer en depositar-se és el més antic i l'últim en formar-se està situat adalt.

DATACIÓ BIOESTRATIGRÀFICA

Datació de l'estrat en funció dels fòssils que el contenen.
Fòssil: èsser viu que s'ha petrificat per processos químics.

PRINCIPIS DE LA DATACIÓ

La Datació es basa en dos principis:

- Principi d'actualisme, aquest principi enuncia que els processos geològics que s'esdevenen actualment són els mateixos que van tenir lloc en el passat i produeixen els mateixos efectes.

- Principi de superposició d' estrats: Les roques sedimentàries es dipositen en capes o estrats horitzontals superposats i els estrats superiors són més recents que els que hi ha a sota.

DATACIÓ

La datació són cadascun dels mètodes que permeten de determinar l'edat absoluta o relativa de residus de plantes, cendres, teixits i d'altres restes antigues.

DATACIÓ RELATIVA: Tipus de datació que ens situa un fet abans o després d'un altre però que no ens dona dates exactes.
DATACIÓ ABSOLUTA: És aquella datació que ens informa de la data exacte dels fets.

Us poso un exemple extret de la pàgina del CNICE a veure si enteneu millor els conceptes: ( ells parlen de cronologia que és el resultat de la datació)

"Cuando paseamos por una playa, vamos dejando huellas sobre las rizaduras de la arena. Si alguien pasa detrás de nosotros sabrá que primero se hicieron las rizaduras y luego las huellas; desconocerá en qué momento exacto sucedieron ambos hechos, pero sí sabrá cuál sucedió antes y cuál después. Es lo que llamamos CRONOLOGÍA RELATIVA.
Si una de las huellas ha pisado un periódico que es de ese día, podremos situar la huella en ese mismo día, y las rizaduras poco tiempo antes. Esto sería CRONOLOGÍA ABSOLUTA."

TEMPS GEOLÒGIC

El temps geològic és el conunt de canvis que s'han produït a la Terra des de que es va formar fa 4600MA.

Els més importants de cada Eó, de més antic a més actual, són: ( Recordeu, és important possar els eons en ordre i dir en què ordre ho feu):

EÓ HADEÀ: Formació de la Terra  i la Lluna. I formació de la Litosfera
EÓ ARCAIC: Aparició dels primers éssers vius. Organismes simples que viuen en condicions sense oxígen ( és a dir, organismes unicel·lulars procariotes anaerobis). L'atmosfera es va oxigenant.
EÓ PROTEROZOIC: Van apareixent organismes més complexos que utilitzen l'oxígen ( és a dir, organismes pluricel·lulars eucariotes aerobis).
EÓ FANEROZOIC: (Del que tenim més informació i per tant podem subdividir millor)

• Era Paleozoica: Apareix més diversitat d'invertebrats, colonització del medi terrestre ( peixos- amfibis-rèptils). Apareixen les plantes sense flor. Atmosfera amb més oxígen. Pangea
• Era Mesozoica: Dinosaures. Aparició de les plantes amb flor. Pangea es comença a dividir. Primers mamífers i aus simples.
• Era Cenozoica: Més mamífers i aus. aparició dels homínids i amb ells de l'espècie humana.

Història de la Terra

Check out this SlideShare Presentation:

Història de la terra

View more presentations from nereaherreros.